viernes 25 de septiembre de 2009

FALLES INFANTILS




Les falles infantils, ¿quant s'engloba dins d'esta expressió? i d'això es va parlar en el sext cacau i tramussos, que es va celebrar en el casal de Santa Maria Micaela Martí l'Humà, contant en una taula conformada per artistes fallers de la talla de Vicent Almela, Moisés Alarcon, Jose Luis Santes i Paco Sanabria tenint com a moderador al periodista Joan Castello.


En esta charradeta se va escoltar molt, moltes opinions i prou coincidents, estils de falla, l'exposició del ninot, el tractament del ninots en la pròpia exposició, l'intervenció del chiquets en la falla, “perque si una falla la contracten els majors, la fa un major i la valoren els majors que te d'infantil”, es reclamava per part dels artistes que les falles. Una exposició del ninot voluntària, en el que el vot infantil siga el que decidixca el ninot infantil indultat, era una proposta que va ser proposta “utòpica”, pero com va dir Vicent Almela “qui avança cap a la utopia progressa... els atres es queden en el camí.”


L'assistència, va contar en prou públic infantil, lo que deixa un bon sabor de boca, els chiquets volen saber de falles, volen viure les falles i volen aprendre, personalment vaig acabar molt satisfet perque la taula on estaven els jóvens em digueren tindreu que plantejar-se, ensenyar-mos falles de Joan Canet, preguntes com el premi “colilla” o que falla havia fet Jose Luis Santes en persones de 15 o 16 anys gratifica i demostra que qui vol trau temps per a tot, i entre elles esta el de saber de la seua festa.





domingo 7 de junio de 2009

L' OFRENA

Una vegada mes la Falla Santa Maria Micaela Martí l'humà, va organisar una taula redona en el seu ya consolidat cacau i tramussos, esta vegada el tema era l'ofrena un tema del que els fallers parlem moltes voltes al any, pero casi mai on correspon i tal volta siga per lo que va sorgir en la taula, i es que possiblement als fallers no els interesse arreglar l'ofrena o el veuen com un acte de lluïment, i no un acte de devoció, fervor o tradició.

El debat estigué molt interessants, i el president del círcul de brillants es va donar l'exclusiva, un abans de la proposta que duran a JCF, per a que l'ofrena es puga desenrollar el cap de semana anterior a falles, a lo que la vicepresidenta de JCF, digué que la seua delegació esta oberta a les propostes, i que per supost l'estudiaran.

L'ofrena sera lo que els fallers vullgam que siga, es una veritat que es va dir, pero també es una veritat a mijes, perque de primeres els organisadors del acte son la JCF, així que per molt que digam que sera lo que els fallers vullgam, sera lo que nosatres proponem i ells accepten i vist lo vist i les dades aportades per Mari Carmen la vicepresidenta de festejos, quasi 3.500 persones mes anaren l'ofrena que les que estem censats en JCF, això tenint en conte que de ninguna comissió van tots els seus components, aixina es com volem arreglar l'ofrena, o es que només nos molesta el any que anem acabem tart, n hi han falles que no volen arreglar-lo i a eixes falles cal que s'aplique una sanció i per desgracia l'unia sanció que la gent reconeix es la dels diners, cal que lluitem contra les trampes, els enganys o les ganes de confondre que utilisen moltes falles, pero a l'ofrena tenen que anar els fallers, i no cap allò de es que tinc compromisos, ni molt menys anunciar en els llibrets que vullga qui pague, per aixina tindre una font econòmica mes, ni vindre agermanats atres coses, cal complir el horaris.

No cap ni mes dies d' ofrena ni mes vies, cal que la gent siga mes respectuosa en els demes, per aixina entre tots poder fer un acte lluïdor cap a nostra patrona i no lluïdor per a cadascú de nosatres, perque a totes eixes persones que sols pensen en lo lluïdor els faria que estigueren treballant l'ofrena en la seua comissió i voríem que ganes de lluir els quedava.


L'ofrena sera lo que els fallers vullgam que siga, complint tots i fent complir els atres.




miércoles 27 de mayo de 2009

NORMES, ¿PER A TOTS?



Per si algú no s'havia enterat estem en campanya electoral, es clar que a tots mos afecta la política, directa o indirectament, pero mos afecta, puix be als fallers si cap, un poc mes que als demes, perque el nostre organisme màxim el dirigix un polític i el consell del organisme autònom també uns polítics, lo que no me quadra es com esta política diferencia entre uns ciutadans i atres, no entenc com en el mes de febrer es pot publicar un bando en el qual en el seu punt 12 diu:

PROTECCIÓN DEL ARBOLADO, JARDINES Y DEMÁS INSTALACIONES DEL SERVICIO PÚBLICO.

En principio, queda prohibido todo tipo de ligadura en los árboles de las calles y jardines, semáforos, cámaras de control de tráfico y demás instalaciones del servicio público, para instalar banderas, altavoces, cables de luces o cualquier otro adorno o elemento festivo.

Tot seguit, i en el mateix punt implica a qui sera el culpable si no es complixen estes normes:

Será responsabilidad de la Comisión Fallera correspondiente, o agente causante de los mismos, aquellos daños que, como consecuencia de la no observación de lo regulado en este capítulo, se provoquen al arbolado y jardines públicos así como de sus instalaciones y elementos complementarios.


Es dir queda clar, sino volem ser sancionats no podem penjar banderoles ni ficar cordes ni atres coses en les faroles, arbres etc. Salvo que tingam interés en ser sancionats. Pero per si en este bando no s'enterem la pròpia JCF en comunica també en el seu bolletí febrer-març:

NORMAS SOBRE El USO COMO SOPORTE DE FAROLAS PÚBLICAS: Nota remitida por el Jefe de la Unidad Técnica de Alumbrado del Ayuntamiento de Valencia.

Pongo en su conocimiento que las normas para instalaciones de banderolas y similares en los soportes de Alumbrado Público, son las siguientes:

- En Brazos murales y Columnas de fundición no está permitida la colocación de ningún elemento.

- En báculos y columnas está permitida la colocación de guirnaldas de banderitas de papel o plástico de reducido tamaño con elemento portante de cuerda o plástico, quedando explícitamente prohibidos la colocación de guirnaldas de luces decorativas o cualquier otro elemento que conlleve instalación eléctrica.

Val els fallers que som curtets, ya s'hem enterat no podem colocar res en les faroles.


Pero, que sorpresa em duc al anar circulant per la meua ciutat, si eixa que els fallers no podem “embrutar” colocant banderoles en les faroles, puix va i resulta que els polítics si que poden colocar banderoles en les faroles i els dona igual que siguen de fundició com que no, fiquen el seu ferro sense protecció i arreglat.


Com pot ser que en tant poc de temps canvien les normes d'un ajuntament, per si acàs li recordaré que també en el bando municipal les falles també som responsables de la neteja després d'un acte com be mos recorda JCF en el seu bolletí: La Sección de Limpieza y recogida de residuos del Ayuntamiento nos remitió en su día una nota indicándonos la necesidad de seguir las recomendaciones siguientes en beneficio de todos:

Ordenanza Municipal Limpieza. Para cumplimiento de la Ordenanza Municipal de limpieza, aprobada el 11 de Febrero de 1.988 por el Excmo. Ayuntamiento Pleno, debe solicitarse mayor colaboración por parte de las Comisiones Falleras y ciudadanos, evitando tirar y abandonar en la vía pública toda clase de productos que puedan deteriorar el aspecto y condiciones de limpieza de la Ciudad.

La meua pregunta es, en totes les normes fan igual o es que sols tenen que demanar el compliment de les normes als fallers, per cert no he vist encara la denuncia de la associació de veïns.

martes 19 de mayo de 2009

CENT ANYS DE NOSTRE HIMNE



El valencians celebren en estes dates que nostre himne complix cent anys, el himne solicitat per D. Tomàs Trénor president de l' Ateneu Mercantil i impulsor de l'exposició valenciana de 1909 ,al mestre Josep Serrano, el compositor mes important de l'época, i al qual li va ficar lletra Maximilià Thous, per la proximitat geogràfica en el mestre Serrano, ya que la primera intenció de Don Josep Serrano fon que fora Teodor Llorente, uns dels mes importants poetes valencianista de la renaixença el que fera la lletra del himne, no obstant les diferencies entre Llorente y Serrano no son sols distancies quilomètriques sino també ideològiques així mentres l'un es un fervent defensor de la pàtria valenciana l'atre necessita recalcar el seu amor a españa i per això tenen que aparéixer en els primers versos eixe “amor”.


Puix be eixe himne que en 1909 es l'himne de l'exposició, per la seua acceptació i la seua introducció dins de la nostra societat, es proclamat en 1925 en una acte multitudinari com himne regional al demanar-lo els ajuntament de Alacant, Castello i Valéncia. Passa époques dures dins de les distintes dictadures i en els principis de la democràcia fins a que en 1984 la llei de la Generalitat Valenciana que regula els símbols el declara himne oficial de la Comunitat Valenciana.


En quant a les lletres evidentment esta la versió en castella i la versió en valència, pero circula una versió que es l'utilisada per els nacionalistes valencians en la qual la primera estrofa esta canviada, existien diverses versions de qui fon el creador d'eixa versió, una d'elles es que esta feta per el propi Thous pensant en l'idea primitiva de Llorente. La primera vegada que ix a la llum eixa versio es en un full per la Junta Local fallera de Alzira en els anys 1955, esquivant a la censura de la dictadura, un eixemple mes de l'involucració de les falles dins de la seua societat.


Tots baix dels plecs de la nostra Senyera,
junts i a una veu, germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

¡Pas a la nació
que alvança en marcha triumfal!


Per a tu la vega envia
la riquea que atesora
i es la veu de l'aigua càntic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'art t'ofrenen
ses victòries jagantines;
i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites dorades
els paraisos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres, palmeres...

Sona la veu amada
i en potentíssim vibrant resò
notes de nostra albada
canten les glories de la Nàcio.

Valencians: en peu alcem-nos
Que nostra veu
la llum salude d'un sol novell.

Tots baix dels plecs de la nostra Senyera
Junts i a una veu germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

flamege en l'aire
nostra Senyera!
¡Gloria a la Pàtria!
¡Vixca Valéncia!
¡Vixca, Vixca, Vixca!


per a poder escoltar la versio :

http://www.youtube.com/watch?v=q-EnK3TdDnI&feature=related

viernes 8 de mayo de 2009

JURATS, ¿JUSGATS?


Ahir la falla Santa Maria Micaela Martí l'humà, dins del cicle de debats que organisa baix el títul de cacau i tramussos, debatia sobre els jurats de la festa, si això sobre lo que els fallers sempre acabem parlant, sobre tot quant en els premis no em tingut un bon premi, es dir el primer.
Una vegada mes els organisadors varen “aprofitar-se” de les amistats per a poder dur a la taula a persones que saben molt be de lo que parlen, parlant en franquea del tema així com moltes de les persones que allí es juntaren com a públic, la gran reflexió final pareix ser que no te solució.
Yo si em quedaria en una de les reflexions, quantes vegades de lo que es diu d'un jurat es trasllada al organisme rector, volem en realitat solucionar-lo o volem tindre algú en qui poder tirar les culpes.
També es va parlar de honestitat, i encara que es tinga que dir supostament o que son llegendes urbanes quants jurats els agrada eixir per a favorir als “amics” i abans de baixar del taxi ya saben quins premis van a donar i condicionen a la resta de jurats, o que la falla de “fulanito”, no es pot quedar sense premi, o tantes i tantes coses que supostament passen o en les llegendes urbanes falleres se comenten pero que sempre afecten a les mateixes persones.
Pero també llance unes preguntes, com pot ser que fent el curs que es fa per a jurat moltes d'estes persones es queden sense eixir de jurat, com pot una mateixa persona estar any darrere d'any com a jurat en les mateixes seccions, com es fa per a que sàpia de belem, cavalcata, teatre, presentació, falla, no seria convenient tirar ya la llista que s'utilisa fins ara.
Totes estes preguntes tindrien una resposta clara es molt fàcil fer una renovació, es també molt fàcil enviar a persones distintes per a no “enquadrar-los” dins de la categoria de jurat i perque també conseguiríem dignificar a la festa i als propis jurats.

miércoles 29 de abril de 2009


Després d'uns dies escodrinyant els blogs, i en els comentaris d'un gran amic, he arribat fins açi, on al principi yo volia estar pero que per qüestions llingüística (el anglés y yo no ens duem prou be) donant-li a un botonet podia treballar en algun idioma que yo entenguera ya que per supost la llengua valenciana en estos programes no existix, encara que poc a poc i en el treball de gent preparada podem tindre cada vegada mes programes en valència. Pero be a lo que anava que estava anant per on no tocava, a ficant en marcha el meu blog, que desfaenat diran alguns, que rollo un atre mes diran uns atres, pero sols tinc que dir que estan en un erro, perque es un blog totalment distint perque es el meu, expressa el meu pensar i les meues idees i tinc que reconéixer molt minoritàries pero be estic acostumat, així que a partir de ara aniré escrivint per a la gent que vullga compartir en mi encara que siga un ratet, lo que no vol dir que tinga que compartir els meus comentaris.

Això si també vos fique uns blogs i webs de gent que al menys crec que fan un bon treball.